El Salm 137 és un lament profund que expressa el dolor d'Israel durant l'exili a Babilònia. Comença amb una imatge poderosa dels exiliats que seuen al riu Babilònia, plorant mentre recorden Sió. David descriu la seva desesperació i el seu anhel de tornar a la seva terra natal, on es trobava la presència de Déu. Al llarg del salm, els exiliats recorden les cançons que solien cantar i la seva identitat com a poble de Déu. La imatge de la traïció i el dolor emocional és central en aquest salm, que conclou amb una súplica que Déu recordi la destrucció de Babilònia i una afirmació que els qui han fet mal al poble de Déu seran jutjats. Aquest salm ens ensenya a reconèixer el dolor de la separació de Déu i a buscar la seva restauració.
Salm capítol 137
Descobreix com FaithAi està transformant vides
Milers d'usuaris estan experimentant un creixement espiritual diari i una connexió renovada amb Déu.