En aquest versicle, el salmista utilitza un llenguatge simbòlic per expressar la sobirania de Déu sobre diverses nacions. Moab es referit com un lavabo, un objecte comú de la llar utilitzat per netejar, suggerint que Moab està sota el control de Déu i serveix als seus propòsits. La imatge de llençar una sandàlia sobre Edom implica menyspreu o propietat, ja que en temps antics, llençar una sandàlia era un gest de reclamació de possessió o d'expressar menyspreu. Sobre Filistea, Déu crida amb triomf, indicant una postura victoriosa sobre aquest adversari. Aquestes metàfores col·lectivament ressalten el poder i l'autoritat de Déu sobre les nacions circumdants d'Israel. Serveixen com a recordatori que, malgrat el poder que aquestes nacions puguin semblar, són finalment subjectes a la voluntat de Déu. Aquesta assegurança de la sobirania divina està destinada a confortar i encoratjar els creients, reforçant la seva confiança en la capacitat de Déu per gestionar i dirigir els afers del món segons el seu pla diví. El versicle subratlla el tema del control últim de Déu i la futilitat d'oposar-se als seus propòsits.
Moab és el meu lavabo; sobre Edom llençaré el meu calçat; sobre Filistea cridaré amb gran alegria.
Salm 60:8
FaithAi explica
Més de Salm
Versets relacionats
More Chapters in Salm
Descobreix com FaithAi està transformant vides
Milers d'usuaris estan experimentant un creixement espiritual diari i una connexió renovada amb Déu.