En aquesta imatge vívida i simbòlica, el drac representa les forces del mal, sovint interpretades com Satanàs o el diable, que es rebel·la contra Déu. L'acte d'arrossegant una tercera part de les estrelles del cel significa una interrupció significativa, encara que no total, causada pel mal. Les estrelles sovint simbolitzen àngels, suggerint una rebel·lia on alguns àngels van seguir el drac. La dona, sovint vista com un símbol del poble de Déu o l'església, està a punt de donar a llum a un fill, que representa Jesucrist. L'intent del drac de devorar el fill al naixement reflecteix els intents històrics i espirituals de frustrar el pla salvador de Déu a través de Crist.
Aquesta escena és un recordatori poderós de la batalla còsmica entre el bé i el mal, destacant els esforços persistents del mal per minar l'obra de Déu. No obstant això, també assegura als creients que, malgrat aquests esforços, els propòsits de Déu no poden ser frustrats. La narrativa anima els cristians a mantenir-se ferms en la fe, confiats que la victòria final de Déu està assegurada. Serveix com una crida a la vigilància i la perseverança, recordant als creients les realitats espirituals que fonamenten el món visible.