En aquesta frase, l'apòstol Pau ofereix una visió profunda sobre la vida cristiana. Contrasta l'antic pacte de la llei amb el nou pacte de la gràcia. Sota la llei, les persones estaven lligades per regles estrictes que sovint ressaltaven les mancances humanes i la pecaminositat. No obstant això, a través de Jesucrist, els creients ara estan sota la gràcia, que significa que són receptors del favor no merescut de Déu. Aquesta gràcia els empodera per superar el pecat, no per mitjà dels seus propis esforços, sinó a través de la força i el perdó que Déu els ofereix.
La frase subratlla que el pecat ja no és la força dominant en la vida d'un creient. En comptes de ser esclavitzats pel pecat, els cristians són convidats a viure en la llibertat que proporciona la gràcia. Aquesta llibertat no és una llicència per pecar, sinó un empoderament per viure una vida que reflecteixi l'amor i la justícia de Déu. La transició de la llei a la gràcia significa un canvi de tractar d'aconseguir el favor de Déu a través d'accions a rebre'l com un regal, que transforma el cor i la ment. Aquesta transformació és central per a la fe cristiana, animant els creients a viure la seva fe amb alegria i confiança en les promeses de Déu.
