En aquest passatge, l'Apòstol Pau aborda una preocupació que podria sorgir entre els creients sobre la fidelitat de les promeses de Déu a Israel. Ell aclara que la paraula de Déu no ha fallat, fins i tot si sembla que no tots els israelites estan experimentant el compliment de les seves promeses. La distinció que fa Pau és entre aquells que són israelites per descens físic i aquells que ho són en un sentit espiritual. Això significa que formar part del veritable poble de Déu no es tracta d'identitat ètnica o nacional, sinó de ser part de la família espiritual a través de la fe.
Aquesta ensenyança és significativa perquè obre la porta a totes les persones, independentment del seu origen, per formar part de la família de Déu a través de la fe en Crist. S'emfatitza que les promeses de Déu són inclusives i es basen en la seva gràcia i misericòrdia, més que no pas en la línia de sang humana. Aquesta comprensió anima els creients a centrar-se en la seva relació amb Déu i el seu camí de fe, en lloc de confiar només en l'herència o la tradició. Ens assegura que les promeses de Déu són fiables i que ell és fidel amb aquells que el busquen amb un cor sincer.
