Les relacions humanes poden ser, de vegades, transaccionals, on les persones són valorades pel que poden proporcionar més que per qui són. Aquest vers del Siràcida parla de la realitat que alguns poden explotar els altres per al seu propi benefici, només per abandonar-los quan ja no són útils. Serveix com a missatge de precaució sobre la naturalesa d'algunes relacions i la importància del discerniment.
La saviesa aquí anima a les persones a ser conscients de les motivacions dels qui les envolten i a cercar relacions que estiguin fonamentades en la cura genuïna i el respecte mutu. També serveix com a recordatori per valorar-se a si mateix més enllà del que es pot oferir als altres. En fomentar connexions que siguin sinceres i de suport, les persones poden construir una comunitat que les eleva i les sosté, en lloc d'una que les dreni i les descarti. Aquesta ensenyança és una crida a cultivar relacions que estiguin basades en l'amor i la integritat, reflectint els valors de la compassió i la lleialtat.
