Aquesta versió utilitza la metàfora de la recollida de raïm per transmetre una veritat espiritual més profunda. El parlant es descriu a si mateix com l'últim a mantenir-se en vigília, semblant a algú que recull raïm sobrant després de la collita principal. Aquesta imatge suggereix humilitat i un sentiment de ser un pensament posterior. No obstant això, la narrativa pren un gir positiu quan el parlant, a través de la benedicció del Senyor, es troba arribant primer i omplint el seu premsador de vi. Aquesta transformació de l'últim al primer subratlla el poder de la benedicció divina i la importància de la perseverança.
El vers anima els lectors a mantenir els seus esforços i la seva fe, fins i tot quan se senten ignorats o insignificants. Assegura als creients que Déu veu la seva diligència i pot convertir els inicis humils en resultats abundants. La imatge del premsador de vi ple significa alegria, celebració i la culminació del treball dur. Aquest passatge serveix com a recordatori que el temps i les benediccions de Déu poden superar les expectatives humanes, aportant satisfacció i prosperitat a aquells que es mantenen fidels i diligents.
