L'amor i la misericòrdia de Déu són il·limitats, s'estenen a tota la creació. Aquest vers subratlla que tot està sota la cura i la propietat de Déu, que valora tots els éssers vius. Revela un aspecte profund del caràcter de Déu: el seu amor no es limita a uns pocs escollits, sinó que és universal, abraçant tota la vida. Aquest amor diví és pacient i compassiu, preservant i nodrint tot el que existeix.
El vers ens convida a reflexionar sobre la nostra relació amb el món i amb els altres. Tal com Déu estima i preserva tot, nosaltres també estem cridats a actuar amb compassió i responsabilitat envers la creació. Ens desafia a reconèixer el valor inherent de totes les coses vives, instigant-nos a protegir-les i nodrir-les. Aquesta perspectiva fomenta un sentiment d'unitat i responsabilitat, animant-nos a viure en harmonia amb la creació de Déu. En entendre i encarnar aquest amor universal, podem contribuir a un món més compassiu i afectuós, reflectint l'amor diví que Déu té per a tots.
