Després de convertir-se en rei de les tribus del nord d'Israel, Jeroboam va buscar establir una pràctica religiosa distintiva per evitar que el seu poble viatgés a Jerusalem, que es trobava al regne del sud de Judà, per adorar. Va escollir una data per a un festival que no havia estat ordenada per Déu, creant una nova tradició per solidificar el seu poder polític. Aquest acte de crear un festival i oferir sacrificis en un altar que va construir a Bet-el va ser significatiu perquè marcava una desviació de les pràctiques d'adoració centrades a Jerusalem, on es trobava el Temple.
Les accions de Jeroboam posen de manifest la inclinació humana a prioritzar les agendes polítiques i personals per sobre de la fidelitat espiritual. En instituir les seves pròpies pràctiques religioses, va intentar controlar la vida espiritual del seu poble, cosa que va portar a una major divisió i idolatria. Aquesta narració serveix com una advertència sobre els perills de desviar-se de les pràctiques establertes per Déu i la importància de la unitat en l'adoració. Ens anima a buscar la voluntat de Déu i a mantenir-nos fidels als seus manaments, en comptes de deixar-nos influenciar per motius personals o polítics.
