David, a prop del final de la seva vida, ofereix a Salomó orientacions sobre com governar Israel. Recorda les accions de Joab, un poderós comandant militar, que va matar Abner i Amasa, dos altres comandants, durant temps de pau. Aquestes accions no només van ser traïcions, sinó també violacions de la confiança i l'ordre necessaris per a una societat estable. Les instruccions de David a Salomó subratllen la necessitat de justícia i la importància d'abordar les injustícies passades per garantir la pau i la rectitud al regne.
Les accions de Joab eren particularment greus perquè es van cometre en temps de pau, tacant la seva reputació i marcant-lo simbòlicament amb la culpa. La preocupació de David no és només sobre venjances personals, sinó sobre establir un estàndard moral i ètic per al lideratge. Vol que Salomó entengui que el veritable lideratge implica prendre decisions difícils per defensar la justícia, fins i tot quan implica enfrontar figures poderoses. Aquest passatge serveix com a recordatori que la justícia i la responsabilitat són components essencials d'un lideratge efectiu i recte.
