Durant el turbulent període de la Revolta Macabea, Antíoc va ser un líder militar enviat per l'Imperi Selèucida per suprimir l'aixecament jueu. La seva acció de fer proclamar un edicte a Jerusalem reflecteix les mesures severes preses per mantenir el control i dissuadir la rebel·lia. Aquest passatge il·lustra les dures realitats de la guerra antiga i les decisions difícils que han d'afrontar els individus atrapats entre la lleialtat al seu poble i les pressions de les forces d'ocupació.
El context històric d'aquest esdeveniment és significatiu, ja que va tenir lloc en un moment en què el poble jueu lluitava per preservar la seva identitat religiosa i cultural davant les influències hel·lenístiques. Les accions d'Antíoc serveixen com a un recordatori contundent de les tàctiques brutals emprades pels poders ocupants per sufocar la resistència. Aquesta narrativa convida a la reflexió sobre els temes de lleialtat, identitat i les altes apostes implicades en la lluita per la llibertat i l'autodeterminació.
