En aquest moment de por i incertesa, els filisteus es troben davant la formidable reputació del Déu d'Israel. Es refereixen erròniament al Déu d'Israel com a 'déus poderosos', reflectint la seva visió del món politeista i la seva incomprensió de la creença monoteista dels israelites en un sol Déu. Recorden els actes poderosos de Déu durant l'Èxode, especialment les plagues que van colpejar Egipte, que s'han convertit en llegendàries fins i tot entre els no israelites. Aquest reconeixement del poder de Déu, malgrat la seva falta de comprensió, demostra l'impacte extensiu dels seus actes poderosos.
La por dels filisteus és palpable mentre s'enfronten a la possibilitat de la derrota. No obstant això, la seva determinació a lluitar revela una resposta humana comuna davant l'adversitat: l'instint d'enfrontar-se als desafiaments, fins i tot quan se senten aclaparats. Aquest passatge subratlla l'admiració i el respecte que els actes de Déu inspiren, recordant la seva sobirania i el respecte que exigeix de totes les nacions, independentment de les seves creences. També il·lustra com la reputació de Déu el precedeix, influenciant aquells que es troben amb el seu poble.
