Aquesta passatge descriu les accions del rei Manassès, qui va conduir el poble de Judà a pràctiques que eren abominables als ulls de Déu. En sacrificar els seus fills al Vall de Ben-Hinnom, un lloc associat amb rites idòlatres, va cometre actes estrictament prohibits. La seva implicació en la màgia, la endevinació i la consulta amb mitjans i esperits exemplifica encara més la seva desviació del culte al veritable Déu. Aquestes pràctiques no només eren culturalment i religiosament condemnades, sinó que també indicaven una profunda rebel·lia espiritual.
El vers serveix com a advertència sobre les conseqüències de girar-se d'esquena a Déu i d'adoptar pràctiques que condueixen a la corrupció espiritual. Destaca la gravetat amb què Déu veu la idolatria i l'ocultisme, subratllant la necessitat que el seu poble es mantingui fidel i obedient. La narrativa de Manassès apunta finalment a la possibilitat de redempció, ja que més tard a la seva vida, es va penedir i va cercar el perdó de Déu. Aquesta transformació ofereix esperança i il·lustra que, malgrat com de lluny s'aparti un, sempre és possible tornar a Déu.
