En aquest passatge, Jehu és confrontat pels seus companys oficials que estan ansiosos per conèixer el missatge que ha rebut del profeta. Inicialment, Jehu és reticent i intenta evitar les seves preguntes, però la seva persistència el porta a revelar la veritat. El missatge del profeta és una proclamació divina: Jehu és ungit com a nou rei d'Israel. Aquest moment és crucial, ja que significa la intervenció de Déu en el panorama polític d'Israel. L'ungiment de Jehu no és només un canvi de lideratge, sinó un compliment de la profecia divina, subratllant la creença que Déu està activament involucrat en el govern del seu poble.
El passatge il·lustra el tema de la crida divina i la importància de l'obediència a la voluntat de Déu. L'acceptació de Jehu de l'ungiment reflecteix la seva disposició a assumir el paper que Déu ha escollit per a ell. També serveix com a recordatori que els plans de Déu sovint es despleguen de maneres inesperades, desafiant les expectatives i les normes humanes. La insistència dels companys de Jehu per conèixer la veritat destaca el desig humà de transparència i comprensió, especialment en qüestions de lideratge i autoritat. En general, aquest passatge emfatitza la sobirania de Déu en l'apointament de líders i la guia del curs de la història.
