Nicanor, un comandant de l'exèrcit selèucida, descobreix que Judas Macabeu i les seves forces es troben a la regió de Samaria. La decisió de Nicanor d'atacar en dissabte és significativa perquè aquest dia és sagrat per al poble jueu, dedicat al descans i a l'adoració. Aquesta elecció reflecteix una estratègia per sorprendre Judas i els seus seguidors, ja que tradicionalment s'abstindrien de participar en batalles en aquest dia. El passatge il·lustra la lluita contínua entre el poble jueu i l'Imperi Selèucida, ressaltant les tàctiques opressives que s'utilitzaven contra ells.
Judas Macabeu, conegut per la seva lideratge i dedicació a la causa jueva, s'enfronta a un repte crític. La seva resposta a aquesta amenaça no es detalla en aquest versicle, però el context suggereix una prova de fe i perseverança. La narrativa anima els lectors a considerar la importància de mantenir-se ferms en les seves creences, fins i tot quan les pressions externes amenacen de minar-les. També serveix com a recordatori de les lluites històriques que ha afrontat el poble jueu per mantenir la seva identitat religiosa i les seves pràctiques davant de l'opressió externa.
