En aquest moment, el rei David és abordat pel seu fill Absalom, qui l'invita a ell i a tota la família reial a un banquet. No obstant això, David rebutja la invitació, al·legant que la seva presència podria ser una càrrega. Aquesta decisió reflecteix la humilitat de David i la seva comprensió del pes logístic i emocional que una visita així podria imposar. Malgrat la insistència d'Absalom, David es manté ferm en la seva elecció, però no desestima la petició del seu fill lleugerament. En canvi, ofereix la seva benedicció, mostrant el seu suport i amor.
Aquesta interacció entre David i Absalom és un recordatori poignant de la importància de respectar els límits dels altres, fins i tot dins de vincles familiars propers. També il·lustra la saviesa d'un líder que considera les implicacions més àmplies de les seves accions. La resposta de David no es tracta només de rebutjar una invitació; es tracta d'entendre les conseqüències potencials i d'actuar amb previsió i empatia. Aquest passatge ens anima a ser reflexius en les nostres decisions, a respectar les necessitats dels altres i a oferir el nostre suport de maneres que siguin significatives i considerades.
