El regnat de David sobre Judà i Israel és un moment significatiu de la història bíblica, que il·lustra la transició del lideratge tribal a una monarquia unificada. Inicialment, David va governar des de Hebron durant set anys i mig, un període que li va permetre enfortir el seu lideratge i guanyar la lleialtat de la tribu de Judà. Aquest temps va ser essencial per construir aliances i preparar-se per la unificació eventual de les tribus.
Després d'aquest període, David va traslladar la seva capital a Jerusalem, on va regnar sobre tot Israel i Judà durant trenta-tres anys. Aquest trasllat a Jerusalem va ser estratègic, ja que la ciutat estava situada de manera central i neutral, no pertanyent a cap tribu en particular, la qual cosa va ajudar a unificar la nació. El regnat de David a Jerusalem és sovint considerat una edat d'or, marcada per victòries militars, estabilitat política i significat religiós, ja que va portar l'Arc de l'Aliança a la ciutat. El seu lideratge va establir les bases per a un regne fort i centralitzat, complint la promesa de Déu d'establir la dinastia de David, que finalment portaria a la vinguda del Messies.
