Aquesta afirmació destaca la proclamació de bones notícies, subratllant el compliment de les promeses de Déu fetes als nostres avantpassats. Serveix com a recordatori que les promeses de Déu no són oblidades, sinó que es porten a terme en el seu temps perfecte. La continuïtat des de les promeses fetes als patriarques fins a la seva realització en el present subratlla la fiabilitat i la fidelitat de Déu. Aquest missatge és particularment encoratjador, ja que assegura als creients que els plans de Déu són ferms i dignes de confiança.
A més, la versió connecta el passat amb el present, mostrant que la història de la fe és contínua i que els creients formen part d'una narrativa més gran. Anima els cristians a trobar esperança i seguretat en el fet que les promeses de Déu són duradores i que la seva fidelitat abasta generacions. Aquesta continuïtat ofereix un sentit de pertinença i propòsit, ja que els creients són part del desplegament del pla diví de Déu. Les bones notícies no són només un esdeveniment històric, sinó una realitat viva que continua impactant vides avui dia.
