Demetrius, un orfebre d'Èfese, està preocupat per l'impacte que les ensenyances de Pau tenen sobre el seu comerç. Èfese era un centre de culte a Artemis, i molts artesans vivien de la fabricació de temples i ídols de plata dedicats a ella. Demetrius convoca els seus companys artesans, assenyalant que la seva riquesa està directament lligada a la producció i venda d'aquests articles religiosos. Té por que, a mesura que el cristianisme s'estén, disminueixi la demanda dels seus productes, amenaçant la seva estabilitat econòmica.
Aquest passatge ressalta la intersecció entre fe i economia, il·lustrant com l'expansió del cristianisme va desafiar les estructures socials i econòmiques existents. La preocupació dels artesans reflecteix els canvis socials més amplis que es produïen a mesura que les persones començaven a convertir-se al cristianisme, allunyant-se del culte als ídols. També mostra la resistència que els primers cristians van afrontar per part d'aquells que se sentien amenaçats per les implicacions de la nova fe sobre el seu estil de vida. Aquest moment serveix com a recordatori del poder transformador de la fe i de les inevitables tensions que sorgeixen quan es qüestionen les normes establertes.
