Jaume comença la seva carta identificant-se com a servent de Déu i del Senyor Jesucrist, una declaració humil però poderosa sobre el seu rol i autoritat. En utilitzar el terme 'servent', Jaume s'alinea amb els profetes i apòstols que van servir a Déu amb fidelitat. S'adreça a les 'dotze tribus disperses entre les nacions', referint-se als cristians jueus que viuen per tot l'Imperi Romà. Aquesta dispersió, coneguda com a Diàspora, implicava que aquests creients vivien en diversos contextos culturals i religiosos, sovint enfrontant proves i persecucions.
La salutació de Jaume és tant formal com càlida, establint l'escenari per a una carta plena de saviesa pràctica i ànim. El seu reconeixement de les tribus disperses ressalta la naturalesa universal del seu missatge, aplicable a tots els cristians independentment de la seva ubicació o circumstàncies. El vers d'obertura convida els lectors a reflexionar sobre la seva identitat com a part d'una comunitat de fe global, unida pel seu compromís amb Déu i Jesucrist. Anima els creients a abraçar els seus rols com a servents, vivint la seva fe amb integritat i propòsit, fins i tot en entorns desafiaments.
