Estefan, un dels primers diaconats de l'església primitiva, parla al Sanedrí durant el seu judici. Els acusa de seguir una tradició de rebuig als profetes de Déu. Al llarg de la història d'Israel, els profetes enviats per Déu han estat sovint rebutjats i perseguides, ja que desafiaven l'statu quo i cridaven a la fidelitat. Estefan destaca que aquests profetes, que anunciaven la vinguda del Messies, eren sovint assassinats. Aleshores, traça un paral·lel directe amb Jesús, el Just, a qui el consell havia condemnat i executat recentment. Aquesta acusació no és només un relat històric, sinó una crida a la reflexió i al penediment. El discurs d'Estefan subratlla la importància de reconèixer i acceptar els missatgers de Déu i la veritat que aporten, fins i tot quan desafia les nostres creences o accions. La seva valentia en dir la veritat davant del poder, fins i tot a un gran risc personal, serveix d'exemple inspirador per als creients per mantenir-se ferms en la seva fe i conviccions.
Les paraules d'Estefan ens conviden a considerar com responem a la veritat divina i si estem oberts als missatges transformadors que Déu envia a través dels seus servents. El passatge anima els creients a examinar els seus cors i a romandre receptius a la guia de Déu, fins i tot quan aquesta arriba a través de canals inesperats o desafiadors.
