En aquest vers, Esteve parla al Sanedrí, el consell jueu, durant la seva defensa. Ell els acusa de rebre la Llei, un regal diví entregat a través dels àngels, però de no obeir-la. Aquesta acusació forma part d'un discurs més ampli on Esteve repassa la història d'Israel i emfatitza el patró constant de desobediència i resistència als missatgers de Déu. La menció dels àngels significa la sacralitat i l'origen diví de la Llei, subratllant la gravetat de la seva desobediència. Les paraules d'Esteve són una crida a l'acció per a tots els creients, instint-los a no només escoltar o rebre la paraula de Déu, sinó a encarnar-la i practicar-la en les seves vides diàries. Aquest missatge ressona a través del temps, recordant als cristians la importància d'alinear les accions amb la fe i les ensenyances que consideren sagrades.
El discurs d'Esteve finalment el porta al martiri, destacant el cost de dir la veritat al poder i el coratge necessari per mantenir-se ferm en les pròpies conviccions. Serveix com un potent recordatori de la necessitat d'integritat i fidelitat davant l'oposició.
