En el segon capítol d'Eclesiastès, el predicador s'embarca en una exploració dels plaers de la vida, la riquesa i la saviesa. Prova tot tipus de gaudiments: festes, riqueses, i fins i tot la construcció de grans obres. Malgrat els seus èxits i la seva capacitat per gaudir del que el món ofereix, es troba amb la mateixa conclusió: "tot és vaitat i aflicció de l'esperit". La seva recerca de la felicitat en els plaers temporals resulta buida, i la seva reflexió sobre la mort revela que tant el savi com l'idiota acabaran en el mateix destí. Aquesta revelació porta el predicador a una profunda desil·lusió, ja que es pregunta sobre el valor real de les seves accions. El capítol destaca la transitorietat de la vida i la futilitat de buscar la satisfacció en coses materials, convidant els lectors a considerar el veritable significat de l'existència.
Eclesiastès capítol 2
- Eclesiastès 2:1
- Eclesiastès 2:2
- Eclesiastès 2:3
- Eclesiastès 2:4
- Eclesiastès 2:5
- Eclesiastès 2:6
- Eclesiastès 2:7
- Eclesiastès 2:8
- Eclesiastès 2:9
- Eclesiastès 2:10
- Eclesiastès 2:11
- Eclesiastès 2:12
- Eclesiastès 2:13
- Eclesiastès 2:14
Descobreix com FaithAi està transformant vides
Milers d'usuaris estan experimentant un creixement espiritual diari i una connexió renovada amb Déu.