Pau comença la seva carta establint la seva identitat com a apòstol, un paper que ocupa no per ambició personal sinó per voluntat de Déu. Aquesta introducció és significativa, ja que subratlla l'autoritat i el propòsit divins darrere del seu missatge. Adreçant-se als creients d'Èfesi, Pau els anomena 'poble sant de Déu' i 'fidels en Crist Jesús', ressaltant el seu estatus santificat i el seu compromís amb la fe. Aquesta salutació no només reconeix la seva identitat espiritual, sinó que també serveix com a estímul per continuar vivint d'acord amb la seva vocació.
L'ús de 'sant' significa que els creients estan separats per als propòsits de Déu, mentre que 'fidels' reflecteix la seva fermesa en seguir Crist. En adreçar-se a ells d'aquesta manera, Pau recorda als efesis la seva relació única amb Déu i les responsabilitats que en deriven. Aquest vers d'obertura estableix una base per als temes d'unitat, identitat i propòsit que Pau explorarà al llarg de la carta, animant els cristians a abraçar el seu paper com a part de la família de Déu i viure la seva fe amb dedicació.
