Aaron, el germà de Moisès i el primer gran sacerdot d'Israel, es va casar amb Elisabet, filla d'Amminadab i germana de Nahshon. Aquest matrimoni és significatiu perquè connecta Aaron amb una família de notable ascendència. Amminadab era membre de la tribu de Judà, i Nahshon va ser un líder entre els israelites durant el seu viatge pel desert. Aquesta connexió a través del matrimoni emfatitza la importància dels llaços familiars i les aliances en la narrativa bíblica.
Els fills nascuts d'Aaron i Elisabet—Nadab, Abihu, Eleazar i Ithamar—també són significatius. Nadab i Abihu, tot i que més tard van afrontar conseqüències per les seves accions, van ser inicialment nomenats sacerdots al costat del seu pare. Eleazar i Ithamar van continuar la línia sacerdotal, amb Eleazar convertint-se eventualment en el gran sacerdot. Aquest vers destaca com Déu orquestra els seus plans a través de les famílies i les generacions, utilitzant-les per establir i mantenir el sacerdoci, que era central en el culte d'Israel i en la seva relació amb Déu. Serveix com a recordatori de la importància del patrimoni familiar i dels rols que els individus juguen en el pla global de Déu.
