En aquest verset, els profetes d'Israel són comparats amb gats que no tenen por, animals que sovint es veuen com a oportunistes i que no aporten veritable guia al poble. Aquesta metàfora destaca el fracàs d'aquests profetes a l'hora de proporcionar suport genuí. En lloc de ser líders que construeixen i protegeixen la comunitat, es presenten com a figures que aprofiten les vulnerabilitats de la gent, contribuint així a la degradació espiritual i moral de la societat.
La imatge de gats que no tenen por suggereix una escena de desolació i negligència, on els profetes es preocupen més pels seus propis interessos que pel benestar de la comunitat. Això serveix com un missatge d'advertència per als fidels, subratllant la importància de buscar líders espirituals veritables i fidels que estiguin alineats amb la voluntat de Déu. S'encoratja als creients a ser discernidors i a buscar una orientació que promogui la sanació, la restauració i la construcció de la comunitat, en lloc de contribuir a la seva caiguda.
