Ezequiel 18:12 aborda accions específiques que es veuen com a violacions de les lleis i principis de Déu. Enumera comportaments opressius, com aprofitar-se dels pobres i necessitats, cometre robatoris i no retornar el que s'ha pres com a garantia. Aquestes accions són condemnades perquè exploten i fan mal a altres, especialment als més vulnerables. A més, el vers menciona la idolatria, que és l'adoració de déus falsos, i altres actes detestables que van en contra dels ensenyaments de Déu.
El context més ampli d'aquest capítol d'Ezequiel tracta sobre la responsabilitat individual i la importància de la rectitud personal. S'emfatitza que cada persona és responsable de les seves pròpies accions i no pot confiar en la rectitud dels altres. Aquest vers crida els creients a reflexionar sobre les seves pròpies vides i assegurar-se que viuen d'una manera que sigui justa, equitativa i agradable a Déu. Anima a una vida d'integritat, on les accions siguin coherents amb els valors de compassió, justícia i fidelitat.
