Ezequiel és portat en una visió a la porta nord del temple, on veu dones plorant per Tammuz. Tammuz era un déu de la mitologia mesopotàmica, sovint associat amb el cicle de les estacions i la fertilitat. La seva mort i resurrecció eren plorades i celebrades anualment, reflectint els cicles agrícoles. La presència d'aquest ritual al temple indica un profund declivi espiritual entre els israelites, que havien adoptat pràctiques paganes i s'havien apartat del seu pacte amb Déu.
Aquesta visió forma part d'una sèrie de revelacions donades a Ezequiel, que exposen la idolatria i la infidelitat del poble. Subratlla la gravetat d'apartar-se de Déu i les conseqüències de permetre que pràctiques idòlatres s'infiltrin en l'adoració. El passatge convida els creients a examinar les seves pròpies vides per detectar qualsevol influència que els pugui apartar de la seva devoció a Déu. Serveix com un recordatori atemporal de la necessitat de vigilància espiritual i de la importància de mantenir un cor pur i indivisible en l'adoració.
