En aquest moment, Josep s'adreça als seus germans que anteriorment l'havien venut com a esclau. Revela que la fam que estan experimentant forma part d'un període de set anys de dificultats. Després de dos anys d'escassetat, la terra afronta cinc anys més sense la capacitat de llaurar o segar. Les paraules de Josep subratllen la gravetat de la situació, però també posen de manifest la cura providencial de Déu. A través de la posició de Josep a Egipte, Déu ha proporcionat un mitjà per preservar la vida durant aquesta crisi. Aquesta narrativa demostra com Déu pot transformar el sofriment i la traïció en oportunitats de redempció i salvació. El viatge de Josep, des d'un pou fins a un palau, és un testimoni de la capacitat de Déu per orquestrar esdeveniments amb un propòsit més gran, recordant als creients la importància de la fe i la confiança en el pla global de Déu, fins i tot quan les circumstàncies immediates semblen desesperades.
La història de Josep és un exemple poderós de perdó i reconciliació. Malgrat les injustícies que va patir, veu la mà de Déu en els esdeveniments que s'han desenvolupat, cosa que li permet perdonar els seus germans i proveir-los. Aquest passatge anima els creients a mirar més enllà de les dificultats immediates i confiar en el pla de Déu, sabent que pot treure el bé fins i tot de les situacions més difícils.
