En aquest versicle, Noè parla després del diluvi, beneint els seus fills i fent afirmacions profètiques sobre els seus futurs. Al lloar el Senyor com el Déu de Sem, Noè reconeix la relació covenantal especial que tindran els descendents de Sem amb Déu. Això és significatiu perquè anticipa la línia a través de la qual vindrien els israelites i, finalment, Jesucrist. La referència a Canaan com a esclau de Sem indica la futura subjugació dels cananeus davant dels israelites, un fet que es complirà més tard en la història bíblica. Aquest versicle subratlla el desplegament dels plans divins i la importància de la línia de Sem en la història redemptora de Déu. També reflecteix les dinàmiques culturals i familiars de l'època, on les benediccions i malediccions eren vistes com a declaracions poderoses que modelaven els destins de les famílies i les nacions. El versicle serveix com a recordatori de la sobirania de Déu i del desplegament dels seus propòsits a través de la història humana.
Beneït sigui el Senyor, Déu de Sem; i sigui Canaan el seu esclau.
Gènesi 9:26
FaithAi explica
Més de Gènesi
Versets relacionats
More Chapters in Gènesi
Descobreix com FaithAi està transformant vides
Milers d'usuaris estan experimentant un creixement espiritual diari i una connexió renovada amb Déu.