En aquest passatge, veiem una continuació de la narrativa que detalla les terres conquerides pels israelites. Sihon era un rei dels amorreus, un grup que s'oposava al pas d'Israel pel seu territori. Els israelites, sota la guia de Déu, van derrotar Sihon i van prendre possessió de les seves terres. Aquesta victòria va ser significativa, ja que marcava un pas cap al compliment de la promesa de Déu a Abraham sobre la terra per als seus descendents.
La menció de Heshbon i la frontera dels ammonites proporciona un context geogràfic, emfatitzant la naturalesa real i històrica d'aquests esdeveniments. També il·lustra la importància estratègica d'aquests territoris, que eren crucials per als israelites mentre s'establien a la Terra Promesa. Aquest passatge anima els creients a confiar en les promeses de Déu i en el seu temps, ja que és fidel a complir el que ha dit, sovint de maneres que van més enllà de la comprensió humana.
