En aquest vers, el profeta Jeremies expressa la decepció de Déu davant la persistència del poble en fer el mal. S'han acostumat tant al seu comportament pecaminós que ja no senten vergonya ni culpa. Aquesta insensibilitat moral reflecteix una societat que ha perdut el seu camí, incapaç de reconèixer o admetre les seves faltes. La imatge de no saber com enrojolar-se suggereix una desensibilització completa al pecat, on fins i tot les accions més detestables no provoquen cap sentiment d'embarrassament o remordiment.
La conseqüència d'aquesta ceguesa espiritual és clara: enfrontaran la caiguda i el càstig. Això serveix com un advertiment contundent sobre els perills d'ignorar la pròpia consciència i el nord moral que guia el comportament ètic. S'emfatitza la necessitat d'auto-consciència i el coratge d'admetre i corregir els errors. El vers crida a un retorn a la rectitud, instint a les persones a ser sensibles a les seves accions i a buscar el perdó i el canvi abans que sigui massa tard. És un recordatori poderós de la importància de mantenir un cor humil i penedit davant el mal.
