Joan Baptista, una figura profètica clau, identifica Jesús com aquell de qui havia estat parlant. Reconegut que Jesús, tot i que arriba després d'ell en el ministeri públic, és més gran perquè existia abans de Joan. Aquesta paradoxa ressalta la naturalesa divina de Jesús, afirmant la seva existència eterna i preeminència. El rol de Joan Baptista era preparar el camí per a Jesús, i aquí compleix aquesta funció assenyalant la veritable identitat de Jesús.
Aquesta afirmació subratlla la creença cristiana en la divinitat de Crist, qui és tant completament humà com completament diví. Reflecteix la comprensió que Jesús, com la Paraula, existia des del principi, alineant-se amb el pròleg de l'Evangeli de Joan que parla de la Paraula estant amb Déu i sent Déu. L'acceptació de Joan de la superioritat de Jesús serveix com un poderós testimoni per als primers seguidors i continua inspirant els creients a reconèixer el paper central de Jesús en el pla de Déu per a la humanitat.
