La campanya militar de Josuè a la terra de Canaan va ser un moment clau en la història d'Israel. Aquest vers descriu la naturalesa exhaustiva de les conquestes de Josuè, ja que va sotmetre tota la regió, incloent diverses àrees geogràfiques com les muntanyes, el Negev i les planes occidentals. La menció de no deixar supervivents i destruir tots els que respiraven pot ser difícil d'entendre per als lectors moderns, però reflecteix el context antic del Pròxim Orient i les instruccions específiques donades per Déu als israelites. Aquestes accions formaven part del compliment de la promesa del pacte que Déu havia fet a Abraham, de donar la terra de Canaan als seus descendents.
La destrucció completa també era un mitjà per evitar que els israelites fossin influenciats per les pràctiques idòlatres dels cananeus, que podrien apartar-los de la seva relació de pacte amb Déu. Aquest vers subratlla la importància de l'obediència als manaments de Déu i el compliment de les seves promeses. També destaca la serietat amb què els israelites havien d'enfrontar la seva missió a la terra, assegurant-se que es mantinguessin distintius i fidels a la seva crida com a poble escollit de Déu.
