L'assignació de la Terra Promesa a les tribus d'Israel és un esdeveniment significatiu que reflecteix tant consideracions pràctiques com espirituals. Josep, un dels dotze fills de Jacob, rep una benedicció especial a través dels seus fills, Manassès i Efraïm, que esdevenen cada un una tribu. Això atorga efectivament a Josep una doble herència, ressaltant el seu estatus favorit i el compliment de la benedicció de Jacob. Aquesta divisió també manté el nombre simbòlic de dotze tribus, malgrat el paper únic de Levi.
Els levites, descendents de Levi, estan separats per al servei religiós, incloent-hi les tasques al Tabernacle i més tard al Temple. La seva manca d'un territori tribal designat subratlla la seva dependència de Déu i de la comunitat per a la seva subsistència. En comptes de terres, reben ciutats i pastures, que satisfan les seves necessitats físiques mentre els permeten centrar-se en les seves responsabilitats espirituals. Aquesta disposició destaca la importància del lideratge espiritual i el paper de la comunitat en el suport a aquells que serveixen a Déu.
