El vers llista Gedeó, Hèbron i la ciutat de Nèbó com a part dels pobles atorgats a la tribu de Judà. Aquesta assignació formava part de la divisió més àmplia de la Terra Promesa entre les dotze tribus d'Israel, a mesura que es van establir a Canaan després de la seva sortida d'Egipte. Cada tribu va rebre territoris específics, que es van dividir encara més en pobles i aldees, assegurant que cada família tingués un lloc per anomenar casa seva. Aquesta distribució organitzada era crucial per establir una societat estable i per complir el pacte de Déu amb Abraham, prometent a la seva descendència una terra pròpia.
La menció d'aquests pobles serveix com a recordatori del context històric i geogràfic del viatge dels israelites. Emfatitza la fidelitat de Déu en complir les seves promeses i la importància de l'ordre i l'estructura en la vida comunitària. Per al poble de Judà, aquests pobles representaven no només espais físics, sinó també la realització de la seva identitat i herència com a poble escollit de Déu. El registre detallat d'aquestes assignacions a les escriptures destaca la importància del paper de cada tribu en la història en desenvolupament d'Israel.
