En aquest moment, Josuè reuneix les tribus de Rubèn, Gad i la mitja tribu de Manassès. Aquestes tribus havien acordat anteriorment ajudar els seus companys israelites en la conquesta de Canaan, tot i que les seves terres estaven a l'est del riu Jordà. En convocar-los, Josuè reconeix la seva lleialtat i el compliment de la seva promesa de donar suport a la missió col·lectiva dels israelites. Aquesta reunió subratlla la importància de la unitat i la cooperació entre el poble d'Israel. Serveix com un recordatori poderós del valor de mantenir la paraula i la força que prové de treballar junts cap a un objectiu compartit. La disposició de les tribus a ajudar els seus germans, malgrat haver rebut ja la seva herència, exemplifica l'altruisme i la dedicació a la comunitat. Aquest passatge anima els creients a honorar els compromisos i a donar suport els uns als altres, fomentant un esperit d'unitat i respecte mutu.
La unió entre les tribus és un exemple de com la col·laboració pot portar a èxits més grans i a una comunitat més forta. La història de Josuè ens ensenya que, independentment de les nostres diferències, treballar junts per un bé comú és essencial per a la prosperitat de tots.
