Un home gran de la regió muntanyosa d'Efraïm, que vivia a Gibeah, torna de la seva feina al camp. La seva presència a la narració és significativa, ja que introdueix un personatge que més tard estendrà hospitalitat a un viatger necessitat. Aquest escenari subratlla les expectatives culturals i morals de la hospitalitat a l'antic Israel, on oferir refugi i protecció als estrangers era un valor profundament arrelat. Les accions de l'home gran contrasten amb el comportament dels habitants locals, ressaltant la tensió entre l'ideal de la hospitalitat i la realitat del comportament humà.
Aquesta història serveix com a recordatori de la importància de la bondat i la generositat, especialment cap a aquells que són vulnerables o necessitats. Ens desafia a reflexionar sobre la nostra pròpia disposició a estendre ajuda i acollir els altres, encarnant l'amor i la compassió que són centrals a la fe cristiana. En centrar-nos en les accions de l'home gran, se'ns recorda l'impacte que pot tenir la bondat d'una sola persona en un món on aquestes virtuts sovint són eclipsades per la indiferència o l'hostilitat.
