En l'època dels Jutges, Déu va decidir deixar certes nacions a la terra de Canaan per posar a prova els israelites que no havien participat en les conquestes anteriors. Aquesta decisió no era arbitrària, sinó que servia a un doble propòsit. En primer lloc, era un mitjà per ensenyar a la nova generació sobre la guerra i les realitats de la vida a la Terra Promesa. Havien de aprendre a confiar en Déu per obtenir victòries i orientació, tal com ho havien fet els seus avantpassats. En segon lloc, era una prova espiritual, que els desafiava a mantenir-se fidels als manaments de Déu davant les temptacions i influències de les nacions circumdants.
Aquest escenari subratlla un principi espiritual més ampli: els desafiaments i proves poden servir com a oportunitats per al creixement i l'aprenentatge. Enfrontant dificultats, els creients són animats a aprofundir la seva fe i confiança en Déu. La presència d'aquestes nacions era un recordatori constant de la necessitat de vigilància i obediència a Déu. També il·lustra com Déu pot utilitzar circumstàncies difícils per complir els seus propòsits i ensenyar al seu poble lliçons valuoses sobre la dependència d'ell.
