Gideó, un jutge d'Israel, va ser cridat per Déu per alliberar els israelites de l'opressió dels midianites. No obstant això, Gideó no estava segur de la seva capacitat i va buscar un senyal de Déu per confirmar la seva promesa. Va col·locar un velló a la era, demanant que la rosada caigués només sobre el velló i no sobre la terra que l'envoltava. Quan es va aixecar l'endemà al matí, va trobar el velló saturat de rosada, prou per omplir un bol, mentre que la terra circumdant estava seca. Aquest senyal miraculous va tranquil·litzar Gideó sobre la presència i la promesa de Déu.
Aquesta història destaca la paciència i la comprensió de Déu envers la fragilitat humana. La sol·licitud de Gideó per un senyal no provenia de la incredulitat, sinó d'un desig de confirmació. Déu, amb gràcia, va proporcionar el senyal, demostrant la seva voluntat de trobar-nos en els nostres dubtes i enfortir la nostra fe. Aquest passatge anima els creients a buscar la guia de Déu i a confiar en les seves promeses, fins i tot davant de desafiaments intimidants. Ens recorda que Déu està atent a les nostres necessitats i proporciona seguretat quan busquem sincerament la seva voluntat.
