El Dia de l'Expiació, o Yom Kippur, era un esdeveniment clau en la vida religiosa de l'antiga Israel, servint com un temps de neteja nacional i reconciliació amb Déu. El vedell i el boc utilitzats en les ofrenes pel pecat eren centrals en aquest ritual. La seva sang era portada al Santíssim, la part més interna del tabernacle, per fer expiació pels pecats del poble. Aquest acte simbolitzava la purificació del santuari i de la comunitat.
Després que la sang s'utilitzés per a l'expiació, les restes dels animals no es deixaven dins del camp. En canvi, eren portades fora i cremades completament, significant l'eliminació total del pecat i la impuresa. Aquest procés enfatitzava la santedat de Déu i la necessitat que el seu poble fos pur. També prefigurava el sacrifici definitiu de Jesús, qui, segons la creença cristiana, va assumir els pecats del món, oferint una expiació permanent.
Aquesta escriptura recorda als creients la gravetat del pecat i els esforços que Déu fa per oferir perdó i restauració. Convida a la reflexió sobre la necessitat de neteja espiritual i el poder transformador de la gràcia divina.
