En el context de les pràctiques sacrificiales de l'antic Israel, l'eliminació del greix de l'ofrena pel pecat era un acte ritual significatiu. El greix, considerat la part més rica i desitjable de l'animal, s'oferia a Déu, simbolitzant l'ofrena del millor al diví. Aquest acte formava part d'un ritual més ampli d'ofrena pel pecat, que es realitzava per expiar els pecats no intencionals i restaurar la relació entre l'individu o la comunitat i Déu.
L'èmfasi en l'eliminació del greix connectat als òrgans interns subratlla la minuciositat requerida en el procés de purificació. Reflecteix una profunda comprensió del pecat com quelcom que necessita ser completament separat de la comunitat per mantenir la santedat. Aquesta pràctica destaca la importància de la intencionalitat i la sinceritat en la recerca del perdó i la reconciliació amb Déu. També apunta al tema bíblic més ampli de la disposició de Déu a perdonar i netejar aquells que s'acosten a Ell amb un cor contrit, subratllant la seva misericòrdia i gràcia.
