El concepte de l'any del Jubileu a l'antiga Israel era una expressió profunda de justícia social i reinici econòmic. Cada cinquanta anys, els deutes eren perdonats, els esclaus eren alliberats i les terres eren retornades als seus propietaris originals. Les cases dels pobles sense murs es consideraven part del camp obert, cosa que significava que podien ser redimides pel propietari original en qualsevol moment. Aquesta disposició garantitzava que les famílies poguessin mantenir la seva connexió amb les terres ancestrals, que eren crucials per al seu mitjà de vida i identitat.
L'any del Jubileu era un recordatori de la propietat última de Déu sobre la terra i del seu desig perquè el seu poble visqués en una societat marcada per l'equitat i la compassió. Promovia una comunitat on la riquesa i els recursos no estiguessin concentrats en mans d'uns pocs, sinó que es distribuïssin de manera que tothom pogués prosperar. Permetent la redempció i el retorn de propietats, l'any del Jubileu fomentava un sentiment d'esperança i renovació, reforçant els valors de la misericòrdia, la justícia i la igualtat.
