En aquesta cita, s'emfatitza la naturalesa divina de l'obra de Déu i el seu impacte en aquells que la presencien. La frase "el Senyor ha fet això" destaca que les accions que s'esmenten són d'origen diví, no el resultat de l'esforç o la comprensió humana. Això serveix com a recordatori de la sobirania de Déu i la seva capacitat per portar resultats que van més enllà de les possibilitats humanes. L'ús de la paraula "meravellós" indica que aquestes accions inspiren admiració i meravella, suggerint que no només són inesperades, sinó també belles i transformadores.
Aquesta cita convida els creients a obrir els ulls davant les meravelles de l'obra de Déu en les seves vides i en el món que els envolta. Anima a adoptar una postura de gratitud i reverència, reconeixent que els camins de Déu són més alts que els nostres. En reconèixer les meravelles que Déu realitza, se'ns recorda la seva presència i poder, que poden portar canvi i esperança fins i tot en les circumstàncies més desafiadores. Aquesta perspectiva fomenta una confiança més profunda en el pla de Déu i una apreciació pel misteri i la bellesa de les seves accions divines.
