La pregunta que se li planteja a Jesús sobre de qui serà la dona en la resurrecció reflecteix una malentès comú sobre l'afterlife. Els saduceus, que no creien en la resurrecció, intentaven atrapar Jesús amb un escenari complex que implicava una dona casada amb set germans, cadascun dels quals havia mort. Volien saber de qui seria la seva dona en la resurrecció, assumint que els vincles matrimonials terrenals continuarien de la mateixa manera després de la mort.
Jesús respon aclarint que la vida després de la resurrecció és fonamentalment diferent de la vida terrenal. En la resurrecció, les persones no es casaran ni seran donades en matrimoni, sinó que seran com els àngels al cel. Aquesta ensenyança emfatitza que la resurrecció aporta un nou tipus d'existència, que transcendeix les relacions terrenals i les normes socials. Convida els creients a centrar-se en els aspectes eterns i espirituals de la vida, en comptes d'estar lligats per les preocupacions terrenals. Jesús redirigeix l'èmfasi de les interpretacions legalistes de la llei cap al poder transformador del regne de Déu, que ofereix una nova perspectiva sobre la vida i les relacions més enllà d'aquest món.
