Judes Iscariot, un dels més propers seguidors de Jesús, orquestra un pla per traïr Jesús davant les autoritats religioses. Escull un petó com a senyal per identificar Jesús, un gest que normalment és un signe d'amistat i respecte. Aquesta elecció subratlla la gravetat i la ironia de la traïció de Judes, ja que utilitza un acte d'amor per entregar Jesús a aquells que busquen fer-li mal. La traïció d'un dels seus propis deixebles és un moment commovedor en la narrativa de la passió de Jesús, que destaca temes de lleialtat, confiança i la capacitat humana de traïció.
Aquest esdeveniment és fonamental en la narrativa de l'Evangeli, establint l'escenari per a l'arrest, el judici i la crucifixió de Jesús. Malgrat la tristesa i la traïció implicades, els cristians creuen que aquests esdeveniments formaven part d'un pla diví per a la redempció. La traïció, tot i ser dolorosa, condueix al compliment de les profecies i al sacrifici suprem de Jesús per a la salvació de la humanitat. Aquest passatge convida a la reflexió sobre la naturalesa de la traïció, la complexitat de les relacions humanes i l'amor profund i el perdó que Jesús encarna, fins i tot davant d'una traïció tan gran.
