En aquest passatge, Jesús és citat dient que destruirà el temple fet amb mans d'home i en tres dies en construirà un altre que no serà fet amb mans. Aquesta afirmació va ser malinterpretada per molts com una amenaça literal al temple físic de Jerusalem, un lloc sagrat i central per al culte jueu. No obstant això, Jesús parlava de manera metafòrica sobre el seu propi cos. El temple al qual es referia era el seu cos, que seria crucificat i ressuscitat en tres dies. Aquesta declaració profunda apunta al canvi de l'antic pacte, centrat en el temple físic, al nou pacte, centrat en el mateix Jesús.
La resurrecció de Jesús significa l'establiment d'un nou temple espiritual, on la presència de Déu no habita en un edifici, sinó dins dels cors dels creients. Això ressalta el poder transformador de la mort i resurrecció de Jesús, oferint un nou camí perquè la humanitat es connecti amb Déu. Convida els creients a reflexionar sobre la naturalesa del veritable culte, que no es limita a un lloc, sinó que és una relació personal i espiritual amb Déu a través de Crist. Aquest passatge ens anima a abraçar la nova vida i l'esperança que es troben en Jesús.
