En aquest passatge, Déu s'adreça a la manera com es comunica amb els seus profetes. Deixa clar que quan escull un profeta, es revela a través de visions i somnis. Aquest mètode de comunicació és significatiu perquè mostra la relació íntima entre Déu i els seus profetes. Les visions i els somnis són eines poderoses que Déu utilitza per transmetre els seus missatges, sovint proporcionant orientació, advertències o revelacions sobre esdeveniments futurs.
El context d'aquest versicle és un moment en què Déu afirma l'autoritat i el paper dels seus profetes. Serveix com a recordatori que les maneres de comunicació de Déu no es limiten a la veu audible, sinó que inclouen formes més místiques i simbòliques. Aquest passatge anima els creients a estar oberts a les diverses maneres en què Déu pot escollir parlar, ja sigui a través de les escriptures, la pregària o fins i tot somnis i visions. També s'emfatitza la importància del discerniment i la fidelitat en la interpretació i l'acció sobre aquests missatges divins. El versicle ens assegura que Déu està activament involucrat en guiar el seu poble i que els seus missatges estan destinats a acostar-nos a la seva voluntat.
