Joan comença la seva carta dirigint-se a les set esglésies d'Àsia, una regió que va ser significativa en els primers temps del cristianisme. Estén una salutació de gràcia i pau, que és una salutació apostòlica habitual, subratllant el favor diví i la tranquil·litat que els creients reben de Déu. La descripció de Déu com "el que és, el que era i el que ha de venir" destaca la seva naturalesa eterna, ressaltant que Déu transcendeix el temps i sempre està present amb el seu poble. Aquest aspecte etern assegura als creients la naturalesa immutabil de Déu i la seva sobirania sobre tota la història.
La referència als "set esperits davant del seu tron" s'interpreta sovint com una representació simbòlica de l'Esperit Sant en la seva plenitud i perfecció. El número set en la literatura bíblica sovint significa completitud o perfecció, suggerint l'obra completa i perfecta de l'Esperit Sant en el món i dins de l'església. Aquesta salutació no només estableix un to espiritual per als missatges a les esglésies, sinó que també les tranquil·litza sobre la presència divina i la guia que tenen a través de l'Esperit Sant, animant-les a mantenir-se fermes en la seva fe.
