En la seva carta als romans, Pau subratlla un principi fonamental de la fe cristiana: la justícia és acreditada per Déu a través de la fe, no per les obres. Fa referència a David per il·lustrar aquest punt, mostrant que aquest concepte no és nou, sinó que està profundament arrelat en la tradició jueva. David, un rei i profeta venerat, va entendre l'alegria i el descans de ser declarat just per Déu, no a causa de les seves accions, sinó per la gràcia de Déu. Aquesta ensenyança és alliberadora, ja que assegura als creients que la seva posició davant Déu no depèn de la seva capacitat de seguir perfectament la llei, sinó de la seva fe en les promeses de Déu.
Aquesta perspectiva desplaça el focus de l'assoliment humà a la gràcia divina, animant els creients a confiar en la misericòrdia de Déu. Convida els cristians a abraçar una relació amb Déu basada en la confiança i la gratitud, en lloc de la por de no complir amb un conjunt d'estàndards. Aquest missatge és central en l'evangeli, oferint esperança i seguretat que l'amor de Déu és incondicional i la seva gràcia és suficient per a tots.
